La directora egípcia Amal Ramsis, ens presentarà el dilluns 11 de novembre al Zumzeig una selecció de cinc curtmetratges produïts en el marc de les activitats de formació cinematogràfica del projecte de cinema de dones 'Entre cineastes', dirigit per la mateixa.
Com cada any, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya acull una secció de curtmetratges. Enguany la persona encarregada de la selecció és la directora egípcia Amal Ramsis. Com a novetat d'aquesta any, també s'otorgarà un premi al millor documental, gràcies a la col·laboració d'un dels bars més emblemàtics i tot una institució del Raval: el Makinavaja.
Serà a les 19h al Cinema Zumzeig amb presentació i col·loqui a càrrec d’Amal Ramsis i Mercè Coll, professora de literatura i cinema a la Universitat de Barcelona
Els curtmetratges que podem veure són:
Mama, I Want to Tell you Something, d’Eman Magdi (2019, 9’, Egipte, VOSC)
Després del seu divorci, Eman torna a casa dels seus pares. Mentre hi viu sola, contempla la seva relació amb la seva mare i decideix crear nous ponts de comunicació.
I Love You, I Hate You, d’Aya Morsi (2020, 6’, Egipte, VOSC)
En una sala tancada, la càmera damunt la taula. La directora de cinema (Aya) està asseguda a un costat i la càmera a l'altre. L'Aya comença a explicar algunes històries personals de manera sarcàstica que van donar forma a la seva relació amb la càmera i com s'ha desenvolupat fins avui. Què pensa l'Aya dels selfies i quin valor tenen per a ella les fotos? Un viatge que va començar des de la seva imatge a la càmera, arribant a la imatge real d'ella mateixa.
The Mother and the Bear, de Yasmina Kamali (2022, 12’, Egipte, VOSC)
La cineasta egípcia Yasmina El Kamaly reflexiona sobre la història matrilineal de la seva família examinant la relació amb la seva mare, així com el complicat vincle entre la seva mare i l'àvia. Mitjançant diaris, vídeos casolans i cartes, localitza l'arrel del seu anhel d'afecte i les maneres disfuncionals d'aconseguir-lo.
The Try, de Manar Imam (2022, 5’, Egipte, VOSC)
Un incident que va passar fa 10 anys, encara deixa el seu efecte en el present. Entre el sentiment de culpabilitat i la memòria fràgil, la directora Manar Imam intenta recordar aquest incident on va veure’s-hi involucrada.
Ghalia, d’Amira Sayed (2023, 10’, Egipte, VOSC)
Des de petita, Amira, la directora de la pel·lícula, se sent allunyada del seu pare pel seu comportament agressiu envers ella. Només recorda la veu alta i la violència que la van fer odiar –lo i odiar tots els homes que li recorden al seu pare. Està embarassada. El dia que fa una ecografia i descobreix que donarà a llum una nena anomenada Ghalia, decideix enfrontar-se amb el seu pare. Ghalia és un intent de reconciliar-se amb ella mateixa.