El certamen, que tindrà lloc del 7 al 17 de novembre a la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig, La Lleialtat Santsenca, Santa Mònica i la sala Paral·lel 62, recupera el llegat del pensador Frantz Fanon per reflexionar sobre el genocidi colonial
Entre el 7 i el 17 de novembre, Barcelona tornarà a acollir la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, certamen que celebra la seva divuitena edició, i que continua sent competitiu, per segon any consecutiu. Organitzat per l’ONG Sodepau, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l'IEMed i l’ICEC, entre d’altres, la cita s’ha consolidat com a finestra oberta a la inspiració, l'anàlisi, la reflexió i les poderoses mirades de les veus més rellevants de les cinematografies del món àrab.
Amb la Filmoteca de Catalunya, el cinema Zumzeig i el centre La Lleialtat Santsenca com a seus principals, i nous equipaments, com Santa Mònica i la sala Paral·lel 62, la divuitena Mostra proposa la projecció de quinze llargmetratges, sessions de curts i un programa doble de cinema infantil que assenyalen el bo i millor del cinema produït a Palestina, el Líban, Algèria, el Marroc o Jordània. Molts d'aquests títols seran estrenes a l’estat espanyol, i alguns arriben premiats als festivals internacionals, com Dancing on the Edge of a Volcano (Karlovy Vary), La vallée de l'exil (Vancouver) o Inshallah a Boy (Thessaloniki).
Palestina, on filmar és existir
Equilibrant ficció i documental, la programació de la Mostra aposta enguany per subratllar el seu ferm compromís amb Palestina. En paraules de la directora del certamen, Txell Bragulat, “amb un genocidi a Palestina, i potser més enllà, seguim compromeses a donar suport a la seva cinematografia, perquè a Palestina, més que enlloc, filmar és existir”.
Quatre títols a la programació ens acosten a aquesta realitat. D’una banda, dos documentals que retraten el viatge dels refugiats palestins cap a Europa: la producció palestino-alemanya Notes on Displacement, de Khaled Jarrar, que ofereix una crua i immersiva mirada al camí cap a l'exili d'una família palestina que han d'abandonar Damasc i mirar d'arribar a Europa, i la ficció de To a Land Unknown, signada per Mahdi Fleifel i seleccionada a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes, que segueix la peripècia de dos nanos palestins atrapats a Atenes, i com sobreviuen fent petites estafes mentre esperen el viatge definitiu a Alemanya.
En les sessions de cinema clàssic també trobem dues produccions palestines de l'actor i cineasta Mohammad Bakri, que visitarà la Mostra. A 1948, que va dirigir l'any 1998, enregistrava els records d'un grup d'ancians àrabs, rememorant aquells moments en els què es van convertir en refugiats i van viure violentes deportacions. A Jenin, Jenin (2002), per la seva banda, viatjarem fins els temps de la Segona Intifada per reflectir el que Bakri anomenava la veritat palestina, en el marc de la Batalla de Jenin entre l'exèrcit israelià i milicians palestins.
L’experiència d’un rodatge al Líban en primera persona
La Mostra obrirà portes el dijous 7 de novembre amb la projecció de Dancing on the Edge of a Volcano, del libanès Cyril Aris. Des de Beirut arribarà la seva productora, Raja Zgheib, per compartir amb el públic l’experiència del rodatge. El documental, reconegut al palmarés del Festival de Karlovy Vary, parla de les conseqüències de la terrible explosió del port de Beirut l'any 2020, posant el focus en com va afectar a un grup de cineastes que estaven a punt de rodar una pel·lícula: el seu director de fotografia, Joe Saade, va perdre un ull, per exemple. El documental ofereix una experiència dolorosa, però també trufada de sentit de l'humor, i capta les protestes d'uns ciutadans farts que demanen assumir responsabilitats a un govern tacat per la corrupció.
El film que estava a punt de rodar-se i que serveix com a leit motiv de Dancing on the Edge of a Volcano és Costa Brava, Líbano, dirigida per Mounia Akl i amb participació catalana a la producció, al guió (una de les signants és Clara Roquet) i al muntatge (on van compartir feina Carlos Marques-Marcet i el propi Cyril Aris). I Costa Brava, Líbano és, justament, el film que clourà la Mostra el 17 de novembre.
Frantz Fanon: cinema i colonialitat
La Mostra posarà també el focus en les actuals formes de colonialisme recuperant el llegat del pensador Frantz Fanon (1925-1961). “Després d’anys, recuperem la figura de Fanon i el llegat que ens va deixar per a comprendre què és el colonialisme i quin efectes té en les que el pateixen. I com, encara avui, perviu en la colonialitat que caracteritza les relacions entre Europa i els pobles del sud del mediterrani i àfrica; mitjançant polítiques migratòries criminals o guerres d’extermini, com a Palestina. I ens preguntarem, de la mà dels cineastes libanesos, com es pot seguir fent cinema quan el nostre món és al caire del precipici i les nostres societats s’encaminen cap al col.lapse?”, afegeix Bragulat.
La figura d’aquest psiquiatre, filòsof i revolucionari franco-caribeny, de profunda influència en els moviments socials dels anys 60 i 70, centra el llargmetratge de ficció Chroniques fidèles survenues au siècle dernier à l'hôpital psychiatrique Blida-Joinville, que signa el director, guionista i productor algerià Abdenour Zahzah, una de les visites més destacades d'aquesta edició de la Mostra. El film se centra en un moment concret de la trajectòria de Fanon: entre 1953 i 1959, i com a cap de servei de l'Hospital Psiquiàtric de Blida-Joinville a Argel, Fanon va encapçalar una revolució a la clínica davant el tracte racista i les condicions deplorables dels pacients musulmans. El seu director, Abdenour Zahzah, presentarà el film i participarà en un debat després de la projecció.
Cinc documentals impactants
Notes of Displacement i Dancing on the Edge of a Volcano competiran amb tres documentals més. També de cinema dins del cinema parla la coproducció franco-algeriana Zinet, Alger, le bonheur, de Mohammed Latrèche, que ressegueix la figura de Mohamed Zinet, un prolífic actor algerià que va treballar sovint a França amb cineastes com Yves Boisset o Claude Lelouch, i que va dirigir el film ¡Tahya Ya Didou! (1971), tot un poètic referent que va mostrar una Algèria completament diferent a la que fins llavors es coneixia més enllà de les seves fronteres.
També fa un retrat d'una algeriana il·lustre La rockeuse du désert, de Sara Nacer: es tracta d'una mirada a la poderosa Hasna El Becharia, coneguda com la poeta del Gwana, i que ha dedicat la seva vida a donar a conéixer aquesta música arreu del món. Per la seva banda, l'iraquià Dhyaa Joda signa Tuk-Tuk Eye, que documenta fins a deu petites grans històries de manifestants en la coneguda com la Revolució d'Octubre, que va convertir la Plaça Tahrir, al cor de Bagdad, en l'epicentre de les protestes del poble contra el dolor, la corrupció i la manca de llibertat.
Cinc ficcions necessàries
Cinc films optaran al guardó a Millor llargmetratge de ficció. A Chroniques fidèles survenues au siècle dernier à l'hôpital psychiatrique Blida-Joinville, de l'algerià Abdenour Zahzah, s’afegeix parlant d’exilis La vallée de l'exil, de la cineasta d’origen iranià i establerta al Canadà Anna Fahr. Es tracta d'una poètica història de resiliència sobre dues germanes que deixen enrere un Damasc destruït per la guerra i troben un insospitat refugi en un assentament a la Vall de Bekaa, al Líban. El film arriba a la Mostra després d'endur-se un grapat de premis a festivals com Cinquest, Kansas City o Vancouver.
Seguint amb guardons, l'actriu Mouna Hawa se n'ha endut uns quants, a certàmens com Malmö o Thessaloniki, com a protagonista de Inshallah a Boy, primera pel·lícula jordana presentada al Festival de Canes i enviada pel seu país per a representar-lo als Oscar. Òpera prima de Amjad Al-Rasheed, es tracta d'un drama social amb tocs de thriller que posa el focus en l'opressió estructural de les dones i les nenes a Jordània.
I del Marroc arribarà Indivision, segona aproximació a la ficció de Leïla Kiiani després d'En el filo (2011). Un melodrama familiar que, a partir de la venda d'una finca i d'una herència disputada, parla d'assumptes tan fonamentals avui dia con el canvi climàtic o la defensa del medi ambient i de la terra.
Clàssics contra l’oblit
La visita a la Mostra del cineasta palestí Mohammad Bakri servirà per veure dues de les seves rellevants pel·lícules: a 1948 (1998) i Jenin, Jenin (2002). La Mostra també projectarà dos clàssics del cinema egipci: per un costat es podrà veure Bab el hadid (1958), de Youssef Chahine, probablement un dels cineastes més coneguts fora del continent africà. I el film, un dels primers que van ser exportats a occident, beu del neorrealisme italià i del noir nord-americà, per oferir una trama d'obsessions i gelos en el marc de l'Estació Central d'El Caire. I tanca el programa de clàssics The Bus Driver (1982), film que mostra de les preocupacions del cineasta Atef el Tayeb pels personatges marginats en un Egipte que vivia profunds canvis econòmics, polítics i socials.
Històries curtes de llarg abast i cinema infantil
La Mostra projectarà també un programa de cinc curtmetratges produïts en el marc de les activitats de formació cinematogràfica del projecte de cinema de dones “Entre cineastes”, impulsat per la directora egípcia, Amal Ramsis, que visitarà la Mostra: Mama, I Want to Tell you Something (Eman Magdi, 2019), I Love You, I Hate You (Aya Morsi, 2020), The Try (Manar Imam, 2022), The Mother and The Bear (Yasmina Kamali, 2022) i Ghalia (Amira Sayed, 2023).
I una de les novetats d'enguany és la sessió doble destinada a un públic infantil i familiar, amb Dúnia (2020) i Dúnia i l'eco del tambor (2023), dirigides per Maya Zarif i André Kadi, i que, fent servir una preciosa animació, expliquen la vida d'una nena a Síria i l'obligació a marxar del seu país i instal·lar-se amb els seus avis al Canadà.
Premis i jurats
Per segon any consecutiu, la Mostra esdevé competitiva i entregarà tres guardons: el Premi Flama, al Millor llargmetratge de ficció, un segon el Premi Makinavaja, al Millor documental i un tercer, el Premi del públic. I comptarà amb dos jurats: qui valorarà els llargmetratges de ficció seran la docent, guionista i productora Dania Saliba Rodríguez, l'escriptor i educador social Youssef El Maimouni i restauradora cinematogràfica Montserrat Guiu. I pel que fa als documentals, s'hi encarregaran l'actor i director Ivan Morales, l'artista Lúcia Prancha i la realitzadora i productora Elisenda Trilla.
Cineastes convidats
Mohammad Bakri (Palestina), director de 1948 i Jenin, Jenin visitarà la Mostra de l’11 al 15 de novembre 2024. El reconegut actor i director de cinema palestí va completar els seus estudis secundaris a Akko, i va estudiar interpretació i literatura àrab a la Universitat de Tel Aviv, on es va graduar el 1976 i va iniciar la seva carrera d'actor, que també el portaria als prestigiosos teatres de Haifa i Ramallah, amb actuacions tant en hebreu com en àrab. La vessant cinematogràfica de Bakri abasta pel·lícules franceses, belgues, holandeses, daneses, canadenques i italianes, i també és reconegut com a director pel documental Jenin, Jenin (2002). És pare de sis fills, inclosos els actors Adam, Ziad i Saleh Bakri.
Raja Zgheib (Líban), productora de Dancing on the edge of a volcano, visitarà la Mostra del 6 al 9 de novembre 2024. Actualment viu a Beirut i treballa a tot l'Orient Mitjà amb la seva productora, Monda. Entre els seus títols més recents, la primera pel·lícula àrab original de Netflix, Ashab wala a3az (2022), la cinta de terror fantàstica El castell de sorra o la comèdia dramàtica És un món trist i bonic, de Cyril Aris, tots dos en postproducció. També va formar part de l'equip de producció de Costa Brava, Líban, de Mounia Akl i ha produït la guardonada sèrie web Undocumented (2017) dirigida per Amin Dora.
Abdenour Zahzah (Algèria), director de Chroniques fidèles survenues au siècle dernier à l'hôpital psychiatrique Blida-Joinville, visitarà la Mostra del 6 al 10 de novembre 2024. El també guionista i productor algerià va ser director de la Filmoteca de Blida des del 1998 al 2003. La seva primera pel·lícula, Frantz Fanon, mémoire d'asile, es va estrenar el 2002. Posteriorment, a França, faria dos documentals i la pel·lícula Maurice Pons, l’écrivain de létrange. Torna a Algèria el 2007 i realitza alguns documentals per encàrrec i el curtmetratge de ficció Garagouz, premiat a nombrosos festivals. Després del documental L'Oued, L'Oued va guanyar el reconeixement de la crítica i va dirigir Chroniques fidèles survenues au siècle dernier à l'hôpital psychiatrique Blida-Joinville (2024), la seva primera ficció, sobre els anys a Blida-Joinville del Dr. Frantz Fanon.
Amal Ramsis (Egipte), directora i guionista, visitarà de l’11 al 14 de novembre per presentar el programa de curtmetratges produïts en el marc del projecte de cinema de dones “Entre cineastes”, que ella mateixa ha impulsat des del Caire International Women’s Film Festival, el primer festival anual de cinema realitzat per dones en el Món Àrab. Llicenciada en Dret el 1992, també va col·laborar en la fundació del Centre d'Estudis de la Dona “Ma’an”, a Egipte, i va ser titular de la Càtedra de les Arts i Cultures de la Fundació Euroàrab a Granada. Els seus documentals - Sólo Sueños (2005), Prohibido (2011) i La estela de la mariposa (2015) i Venís desde lejos (2018) - han estat premiats i projectats en molts festivals internacionals. Ramsis també ha estat membre de jurat en diversos certamens, entre ells CPH:DOX i Documenta Madrid.
18a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya
Del 7 al 17 de novembre de 2024
Segueix-nos a IG: @mostracinearab