Waleed (40 anys) viu a Haifa amb la seva dona i la canalla, i somia amb una carrera d’escriptor mentre pateix una depressió crònica.

Un musical queer contemporani que pren com a referència formal la tradició dels contes populars àrabs i la música pop egípcia com a material sonor principal. 

El cineasta libanès Zakaria Jaber es posa en primer pla explicant els seus intents frustrats per sortir del país mentre retrata el context del Líban.

Zeina, de 14 anys, i la seva família són els últims que resten  a la seva ciutat natal assetjada de Damasc a Síria. Un míssil trenca un forat gegant a casa seva, exposant-los al món exterior. 

Aden, Iemen del Sud. Isra'a i Ahmed fan tots els esforços que poden per oferir una vida normal i una educació als seus tres fills petits.

Fatima-Zahra arrossega el seu fill de 17 anys, Selim, de poble en poble, fugint dels escàndols que esclaten al llarg del seu recorregut.

L'únic film de Mohamed Zinet captura la vida i l'essència dels carrers d'Alger a principi dels setanta, barrejant ficció i imatges d'arxiu. 

Un film revisionista en el qual l'escriptora argeliana Assia Djebar i el poeta Malek Alloula disseccionen la propaganda dels noticiaris colonials francesos d'entre 1912 i 1942.

Enfrontant-se a la seva mare que està planxant la roba, Kamila busca fragments de respostes als seus dubtes sobre la seva vida futura. 

Nnuba (Tornes) és el nom que rep una organització social molt antiga d'ajuda mútua femenina que consisteix a pasturar per torns el bestiar del poble.

A principis dels setanta, dos palestins es coneixen a Jerusalem i tenen una breu història d'amor. 

Batoul decideix fer una pel·lícula sobre el que va passar a la seva germana Maysoon, que va desaparèixer al mar Mediterrani.

El sirià Wael Kadlo fa un exercici de catarsi familiar resseguint els seus origens i la seva història personal es lliga amb alguns moments rellevants del seu país, com les protestes durant la crisi siriana.

Un llargmetratge que explora la realitat dels fills dels màrtirs de les revolucions palestines de finals dels anys 60.

Des del drama domèstic, a partir de la peripècia d'una dona penedida que lluita contra el pes de la culpa pel seu paper en una mort, el film reflexiona sobre la realitat d'un país dividit, sobre el racisme i a identitat nacional.

Elia Suleiman fuig de Palestina a la recerca d'una nova terra d'acollida, abans d’adonar-se que el seu país d'origen encara el segueix com una ombra.